
Els equips amb electrònica (LED, carregadors, variadors, SAIs…) generen corrents més complexos, amb components d’alta freqüència o contínues. Això pot originar:
– Salts intempestius sense defecte real.
– Simpatia, és a dir, diversos diferencials que salten en cadena només per compartir el terra comú (esquema a la pàgina 1) .

La selectivitat assegura que, davant una incidència, només actuï el diferencial més proper al problema, evitant talls innecessaris.
Pot ser per sensibilitat, temps de resposta o pel tipus de diferencial utilitzat .
Segons la norma IEC 60755, trobem quatre tipologies principals:
AC – Per circuits simples sense electrònica; ús cada vegada menor.
A – Accepten corrent altern i polsant; adequats per electrònica bàsica.
F – Detecten altes freqüències; ideals per variadors i motors electrònics.
B – Detecten totes les formes de corrent, incloses contínues suaus i molt altes freqüències; necessaris en fotovoltaica, SAIs i equips mèdics .
Existeixen també versions G i S, amb petits retards per evitar salts innecessaris, i diferencials electrònics que permeten visualitzar o programar el nivell de fuga i temps de resposta (p. 3) .
Escollir el tipus de diferencial adequat és clau per evitar interrupcions, millorar la fiabilitat i garantir la seguretat de les persones i de la instal·lació. Conèixer els fenòmens de simpatia, selectivitat i les característiques de cada tipologia és imprescindible per dissenyar instal·lacions modernes segures i estables.



